Els alumnes de 1r fem acrobàcies.

Els alumnes de 1r vam compartir una estona molt agradable amb els nens de 6è i 2n d'ESO. Els nens de 2n d'ESO ens vam fer una demostració d'acorbàcies, fruit del seu treball a Educació Física. Després tots junts vam poder posar en pràctica algunes de les figures humanes que ens havien mostrat.

Va ser molt divertit per tots!!

Divertir-se, tot s'hi val?

El passat dijous 16 de febrer vam tenir la segona troba  FEAC d'aquest curs. Al grup de secundària vam parlar sobre com abordar el tema del temps lliure amb els adolescent sense que se sentin qüestionats pels seus gustos o interessos i, a l'hora, fent-los reflexionar sobre les activitats que conformen el seu oci.

Per ajudar-nos a aprofundir un xic més sobre el tema, aquí teniu un fragment del llibre de Carme Thió, " Entre pares i fills".

“Entre pares i fills”

Thió de Pol, Carme

La qüestió és com els pares poden ajudar els fills a no córrer riscs innecessaris o excessius sense prohibicions i sense imposar-los els seus valors. Les prohibicions, a part d’anar contra la llibertat individual, actuen com a incentius, perquè fan les coses més atractives i tenen el perill que l’adolescent, portat per l’afany de desmarcar-se dels pares, no pugui valorar exactament el risc i, en conseqüència, no es deturi o no prengui les precaucions que estarien al seu abast. Tanmateix és inimaginable que cap pare pugui (ni hagi de fer-ho) contemplar passivament com el fill posa en perill la seva salut.

El paper dels pares no és gens fàcil, perquè han de saber sobreposar-se a les seves pors i preocupacions i mostrar-se comprensius i tolerants. Han de saber posar límits sense interferir ni restringir la llibertat d’acció de l’adolescent. Han de confiar i impulsar les possibilitats d’actuació madura i responsable dels fills i no impedir-les. Han d’aprendre a reaccionar amb respecte davant propostes o actuacions que d’entrada semblen desgavellades. Moltes vegades els adolescents no tenen clara la seva pròpia opinió i volen saber l’opinió dels pares respecte a projectes, a fets, a situacions que comporten un cert risc, de manera indirecta, referint-ho a amics o a coneguts. Convé saber-los escoltar i donar l’opinió avaluant les parts positives i negatives de la proposta, sense desqualifica-la ni desqualificar les persones.

La desqualificació i l’oposició frontal desperten massa emocions i sentiments negatius perquè serveixin a l’adolescent per raonar i avaluar la conveniència i els perills de la seva proposta, o per deturar-lo. Tanmateix aquesta és la reacció que tenen molts pares. “Quina ximpleria!”, “estàs boig!”, “t’has begut l’enteniment!” poden semblar a primera vista expressions inofensives, però suposen una desqualificació d’entrada que allunya la possibilitat de qualsevol possible entesa i fan posar l’adolescent a la defensiva i en mala disposició per escoltar l’opinió dels pares.

Els fills poden i volen escoltar les opinions dels pares quan saben que també ells serán escoltats i que seran respectades les seves opinions i la seva voluntat; quan saben que parlar amb els pares no representa cap amenaça a la seva llibertat ni cap atac a la seva autoestima. Els pares ajuden molt més els seus fills a tenir seny i a prendre precaucions quan són capaços d’acceptar les seves activitats malgrat les pors manifestes que no pas enfadant-se o prohibint. El respecte i l’acceptació són la via per poder parlar pares i fills sobre el risc i sobre la manera de protegir-se’n; sobre el valor d’allò que arrisquen i del que obtenen arriscant; sobre les possibles conseqüències personals o les repercussions sobre els altres. Molts dels adolescents que rebutgen el diàleg amb els pares és per la por a no ser presos en consideració. Temen no saber defensar prou bé les seves idees i se senten incompresos abans d’intentar-ho. Tenen por a no ser presos seriosament, i renuncien o defugen el contacte amb els pares. D’aquí la necessitat d’extremar l’actitud de respecte, perquè el fet que l’adolescent defugi el tracte amb els pares no significa que no els necessiti. Al contrari, potser els necessita tant que no pot suportar el fet que no l’entenguin.

Mantenir la disposició al diàleg sempre és convenient, però ho és especialment en èpoques conflictives i en situacions de crisi. Parlar de les coses, expressar les idees, les opinions i els sentiments ajuda a la comprensió i a la reflexió, i permet sentir-se a prop els uns dels altres. I aquest és potser el paper preponderant dels pares durant l’adolescència dels fills: estar-hi a prop.

TALLER DE REACCIONS QUÍMIQUES AL COSMOCAIXA

En l’excursió al Cosmocaixa que vam realitzar el dia 21 de desembre, per realitzar el Taller de Reaccions Químiques, vam veure experiments, i vam poder experimentar amb ells.  Gràcies a això vam consolidar les teories i l’aprenentatge que teníem, anterior a l’excursió, i també vam aprendre nous conceptes del món de la química.

Primer de tot la monitora ens va ensenyar els estris i utensilis que utilitzaríem per fer tots els experiments. També les substàncies amb les que treballaríem i algunes altres parts d’aquell laboratori.

La primera prova va consistir en diferenciar substàncies pures i mescles, i ens va explicar que dins de les substàncies pures trobàvem els elements i els compostos. Per demostrar-ho va utilitzar substàncies com sorra, aigua, alcohol, vi… També va utilitzar aquestes substàncies per advertir-nos que en un laboratori sempre s’ha de mirar l’etiqueta que duu la substància i si no en duu una, que mai l’olorem de molt a prop, perquè podria ser corrosiva o tòxica.

A partir d’aquesta introducció prèvia vam fer un seguit d’experiments,  dels quals només anomenarem els més importants i els que més ens van agradar.

Un dels que més em va cridar l’atenció, va ser l’experiment de la pasta de dents per a elefants. En aquest experiment,  vam barrejar iodur de potassi, peròxid d’hidrogen, aigua destil·lada i sabó. Vam barrejar en un recipient aigua oxigenada i sabó, i a part vam preparar una dissolució de iodur de potassi amb una mínima quantitat d'aigua destil·lada. Vam barrejar-ho tot i va començar a sortir escuma en grans quantitats. Es tractava d'una reacció exotèrmica, és a dir que desprenia calor.

També vam fer experiments com el de l’oxidació d’un petit arbre de coure, en el que l’arbre que prèviament no estava rovellat va acabar oxidat i recobert de plata.

La següent prova que ens va semblar interessant i ens va cridar l’atenció  va ser la reacció de l’oxigen amb l'hidrogen, en la que en accionar l’encenedor va sortir una mena d’espurna que va xocar contra la superfície del terra, i va provocar un soroll, després l'espurna va sortir en una altra direcció.

En la meva opinió l’excursió va ser molt interessant per diversos motius. Per una banda, em va semblar molt entretinguda perquè vaig posar en pràctica tots els coneixements que sabia gràcies a experiments i em van quedar molt més clars, ja que moltes vegades una imatge val més que mil paraules. D’altra banda perquè vaig aprendre coses noves, amb nous experiments que em van semblar molt divertits. A més a més tu podies experimentar, provar i sortir a fer experiments, això també va fer que l'excursió fos agradable, entretinguda i amena.

F&Q

Anem al teatre

Els alumnes de P4 hem anat al teatre Regina.

Avui dimecres dia 1 de febrer, estem molt contents perque anem al teatre. Les nostres mestres ens demanen que ens col.loquem per parelles i ens agafem de la mà.

Fa molt de fred i plou una mica; així que ens demanen que pugem ràpid a l'autocar. Tenen cura de que tots anem amb el cinturó, i fan l'últim recompte.

Per fi hem arribat al teatre, caminem uns minuts i arribem a la porta del teatre. Una vegada més, tornen a fer un altra recompte... sí estem tots.

Un senyor molt simpàtic ens indica el nostre seient, ens treiem els abrics i molt impacients esperem a que comenci l'obra.

L'obra ens ha agradat molt!!!!

Ens dirigim a l'autocar, i abans de pujar ens tornen a recomptar.

Finalment arribem a l'escola, vigilem que ningú es deixi res a l'autocar i un cop dins l'escola fan l'últim recompte.

 Entre comptar i recomptar, aquesta obra ens ha agradat!

Còmics dels alumnes de 6è

Els alumnes de 6è, a les classes d’informàtica, han creat uns còmics en anglès amb una eina d’internet que es diu Toondoo. Aquesta pàgina ens permet crear dibuixos molt atractius, encara que no tinguem moltes habilitats com a dibuixants. Les històries han estat creades per els mateixos i han treballat l’expressió escrita en la llengua anglesa. Cal dir que al llarg d’aquesta feina han hagut de fer servir moltes eines, que els han permès tenir un coneixement prou important  en l’àmbit de les noves tecnologies. També han hagut de treballar en equip, cosa no sempre fàcil. He de dir  que han treballat força bé amb els seus companys, aprofitant les capacitats que cada un era capaç d’aportar al grup.
Tots els còmics els podeu visitar al bloc “Compartint el coneixement”, bloc que anem elaborant al llarg del curs amb diferents continguts.
Esperem que us agradin, i us animem a que deixeu els vostres  comentaris en els articles del bloc.
Salutacions