Divertir-se, tot s'hi val?

Imprimeix

El passat dijous 16 de febrer vam tenir la segona troba FEAC d'aquest curs. Al grup de secundria vam parlar sobre com abordar el tema del temps lliure amb els adolescent sense que se sentin qestionats pels seus gustos o interessos i, a l'hora, fent-los reflexionar sobre les activitats que conformen el seu oci.

Per ajudar-nos a aprofundir un xic ms sobre el tema, aqu teniu un fragment del llibre de Carme Thi, " Entre pares i fills".

Entre pares i fills

Thi de Pol, Carme

La qesti s com els pares poden ajudar els fills a no crrer riscs innecessaris o excessius sense prohibicions i sense imposar-los els seus valors. Les prohibicions, a part danar contra la llibertat individual, actuen com a incentius, perqu fan les coses ms atractives i tenen el perill que ladolescent, portat per lafany de desmarcar-se dels pares, no pugui valorar exactament el risc i, en conseqncia, no es deturi o no prengui les precaucions que estarien al seu abast. Tanmateix s inimaginable que cap pare pugui (ni hagi de fer-ho) contemplar passivament com el fill posa en perill la seva salut.

El paper dels pares no s gens fcil, perqu han de saber sobreposar-se a les seves pors i preocupacions i mostrar-se comprensius i tolerants. Han de saber posar lmits sense interferir ni restringir la llibertat dacci de ladolescent. Han de confiar i impulsar les possibilitats dactuaci madura i responsable dels fills i no impedir-les. Han daprendre a reaccionar amb respecte davant propostes o actuacions que dentrada semblen desgavellades. Moltes vegades els adolescents no tenen clara la seva prpia opini i volen saber lopini dels pares respecte a projectes, a fets, a situacions que comporten un cert risc, de manera indirecta, referint-ho a amics o a coneguts. Conv saber-los escoltar i donar lopini avaluant les parts positives i negatives de la proposta, sense desqualifica-la ni desqualificar les persones.

La desqualificaci i loposici frontal desperten massa emocions i sentiments negatius perqu serveixin a ladolescent per raonar i avaluar la convenincia i els perills de la seva proposta, o per deturar-lo. Tanmateix aquesta s la reacci que tenen molts pares. Quina ximpleria!, ests boig!, thas begut lenteniment! poden semblar a primera vista expressions inofensives, per suposen una desqualificaci dentrada que allunya la possibilitat de qualsevol possible entesa i fan posar ladolescent a la defensiva i en mala disposici per escoltar lopini dels pares.

Els fills poden i volen escoltar les opinions dels pares quan saben que tamb ells sern escoltats i que seran respectades les seves opinions i la seva voluntat; quan saben que parlar amb els pares no representa cap amenaa a la seva llibertat ni cap atac a la seva autoestima. Els pares ajuden molt ms els seus fills a tenir seny i a prendre precaucions quan sn capaos dacceptar les seves activitats malgrat les pors manifestes que no pas enfadant-se o prohibint. El respecte i lacceptaci sn la via per poder parlar pares i fills sobre el risc i sobre la manera de protegir-sen; sobre el valor dall que arrisquen i del que obtenen arriscant; sobre les possibles conseqncies personals o les repercussions sobre els altres. Molts dels adolescents que rebutgen el dileg amb els pares s per la por a no ser presos en consideraci. Temen no saber defensar prou b les seves idees i se senten incompresos abans dintentar-ho. Tenen por a no ser presos seriosament, i renuncien o defugen el contacte amb els pares. Daqu la necessitat dextremar lactitud de respecte, perqu el fet que ladolescent defugi el tracte amb els pares no significa que no els necessiti. Al contrari, potser els necessita tant que no pot suportar el fet que no lentenguin.

Mantenir la disposici al dileg sempre s convenient, per ho s especialment en poques conflictives i en situacions de crisi. Parlar de les coses, expressar les idees, les opinions i els sentiments ajuda a la comprensi i a la reflexi, i permet sentir-se a prop els uns dels altres. I aquest s potser el paper preponderant dels pares durant ladolescncia dels fills: estar-hi a prop.


Imprimeix

Coneix quines sn les claus que ajudaran als teus fills a afrontar millor les adversitats de la vida, a superar-les i a treuren el mxim profit.

El mn en el que vivim no s un mn de flors i violes; realment, a vegades es poden viure situacions aterradores, daix tothom ns molt conscient, sobretot els pares, els quals sovint han de minimitzar la percepci de terror i dincertesa que puguin tenir els seus fills arrel dexperincies traumtiques viscudes en la prpia pell o simplement arrel de veure imatges de violncia i desastres per la televisi.

Davant daquesta premissa, els pares sovint es pregunten com han dactuar amb els seus fills per protegir-los dels contratemps de la vida. En primer lloc cal remarcar que no s possible protegir als nens dels alts i baixos propis de la vida; no obstant, s s possible criar nens amb capacitat de resilincia, entenent-la com la capacitat de fer front a les adversitats, superar-les i ser transformat positivament per elles. La resilincia li proporcionar a un nen les eines necessries per respondre als reptes de ladolescncia i de linici de letapa adulta i aix viure de manera satisfactria i plena al llarg de la vida adulta.

Llegiu-ne més: Desenvolupant la capacitat de resilincia

Imprimeix

Us recomanem la pgina web de "La Motxilla", on trobareu multitud de recursos per repassar la lli apresa mitjanant activitats on line molt amenes i didctiques. Podeu trobar material de totes les rees, a ms estan ordenats per nivell des de P3 fins a 6.

Gaudiu-la!

http://www.ceip-diputacio.com/la%20motxilla.htm

ARTICLE DIRIGIT ALS ALUMNES D'INFANTIL I CICLE INICIAL. LLEGIU AL NEN I AMB EL NEN!

Imprimeix

LLEGIU AL NEN I AMB EL NEN!

  • Dediqueu una estona cada dia a compartir la lectura amb el vostre fill. Podeu comenar amb 10'. Mireuque sempre sigui el mateix moment perqu ell ho spiga i... vosaltres tamb!
  • Que ell esculli el llibre o conte que vol lleguir amb vosaltres.
  • Assegureu-vos que tots dos esteu veient el conte... colloqueu-vos de costat.
  • Deixeu que el nen us gui pel conte. Per als nens ms petits pot voler dir que girin ells les pgines mentre vosaltres descriviu o expliqueu els dibuixos. Quan el nen sigui ms gran, li llegiu el conte i ms endavant, llegiu el conte entre tots dos.
  • Parleu del conte mentre el llegiu al vostre fill. Feu-li comentaris; connecteu les seves idees sobre el conte amb les seves experincies. Feu que el vostre fill endivini que passar.
  • Exagereu! Jugueu amb els signes i les expressions facials per caracteritzar els diferents personatges (imiteu-los amb diferents entonacions)
  • Torneu a llegir el conte si el vostre fill us ho demana.
  • Ms que disposar d'una gran varietat de contes, s preferible repetir i explicar de moltes formes diferents el mateix conte.
  • Divertiu-vos! Feu que aquests moments siguin una experincia positiva!