ORIENTACIONS PER PARES: EXERCICIS PER ESTIMULAR EL LLENGUATGE ORAL

Imprimeix
Detalls
Es va publicar el dijous, 25 febrer 2016 17:16
Visites: 6672

Donada la importància del llenguatge oral en el desenvolupament personal, social i intel·lectual dels infants, és positiu estimular-lo el més aviat possible.

Per això, us presentem unes propostes i activitats per estimular la parla.

- Proporcionar a l’infant situacions de diàleg: és molt important que el nen o la nena pugui iniciar la conversa, que faci preguntes i que l’ interlocutor mostri interès i li ofereixi respostes i models rics i correctes:

  • Mirar i comentar contes amb imatges, posar veu als personatges, fer onomatopeies (renous i sons que surten al conte, com per exemple, “brum, brum fa la moto”...)
  • Fer jocs de simulació de la vida quotidiana (jugar amb ninots, cotxes, a la cuineta, disfressar-se, fer de metges, perruquers, fusters, mecànics...)
  • Cantar cançons, fer jocs de falda, completar rimes i frases conegudes.
  • Mirar i comentar fotografies de la família, amics, dels companys de classe, dels mestres...
  • Endreçar els armaris, calaixos de joguines, roba... nomenant i conversant sobre el que hi ha.
  • Mirar la bossa de la compra i ajudar a guardar les coses, comentant el que es fa.

- També és convenient donar-li ordres senzilles, de coses que ja es donen per suposades que les fa. Encara que l’ajudem a fer-ho, cal verbalitzar el que fem.

- Donar opcions a escollir de forma quotidiana, mostrant visualment les possibles opcions i verbalitzant la situació. Exemple, vols la pera o la poma?, vols el cotxe o el camió?. És interessant esperar la resposta del nen o nena o demanar-li que ho digui. Si no ho diu i assenyala o fa el gest, nosaltres podem fer com si ens equivoquem, provocant així la parla espontània.

- Intentarem xerrar d’allò que sabem que li agrada i interessa. De les coses que passen al nostre voltant.

- Ens ajudarem també dels gestos i canvis de veu per captar la seva atenció. A vegades, sense forçar-lo, afectuosament, li podem fer repetir alguna paraula (dins del context). Per això el mirarem a la cara i farem que ell també ens miri, i articularem la paraula clarament i més lenta del normal.

- Per poder donar bons models, quan l’infant ens demani o digui alguna cosa, nosaltres repetirem el que ha dit, però fent la frase correctament, només per a que ell la senti sense fer-li repetir. Exemple, si l’infant diu “aua” (aigua), nosaltres direm: què vols aigua?. El nen/a no s’ha de sentir corregit, tot i que el feedback correctiu és necessari, s’ha de fer principalment de forma indirecta ampliant, repetint correctament
el que ha dit el nen/a.

- Quan l’infant ens parli i no l’entenguem, a vegades podrem fer veure que l’hem entès però d’altres haurem de dir-li: no t’entenc, què vols? Torna-m’ho a dir, perdona no t’he sentit... No se l’ha de fer enfadar en aquestes situacions i sobretot que no se senti malament.

 

ALGUNES ACTIVITATS PER FER A CASA:

- Jocs de buf: fer bombolles de sabó bufant (també es pot bufar en canyeta dins un got); mirar de col·locar els llavis en forma d’”u” com la boca d’un peix; tenir objectes i instruments per bufar una estona (trompeta, flauta, xiulet...), bufar diferents materials (papers, pilotes de ping-pong, una espelma encesa...; beure amb canyeta.

- Jocs d’inspiració-espiració nasal: jocs d’olors com jugar a endevinar què és per l’olor que fa (fer un joc tapant els ulls); cercar coses que facin olor dins de la casa, olors bones, dolentes...; agafar autonomia a l’hora de mocar-se i fer-ho correctament: primer tapar un forat del nas i després l’altre; cantar una cançó entonant la melodia però articulant tot el temps “mmmmm”; fer jocs de respiració amb la boca tancada, per exemple ens inflem i ens desinflem com un globus...L’objectiu d’aquests jocs és fer conscients als infants i aconseguir instaurar la inspiració-espiració nasal; alguns nens i nenes respiren freqüentment per la boca i això pot afectar la salut.

- Exercicis de llavis, galtes, llengua, mandíbula: jugar a imitar diversos tipus de ganyotes amb la cara i la boca; mostrar les dents i mirar-nos al mirall; imitar el cocodril: obrim molt la boca i aguantem un moment, després ens relaxem; fer veure que masteguem un xicle o mengem, amb força i una bona estona; badallar obrint molt la boca; inflar les galtes i després fer-les petar; posar cara d’enfadat/da, d’alegria, riure sense mostrar les dents i donar bessitos alternativament (estirar-ajuntar); imitar el cavall fent vibrar els llavis; donar massatges als llavis pessigant suaument; llepar, tastar, xupar...; imitar onomatopeies d’animals, d’objectes...; cantar cançons amb el mateix so: na na na na, la la la la...; fer gàrgares, glopejar aigua i llençar-la (introduir l’hàbit de netejar les dents); imitar gestos, cares...; treure la llengua cap a un costat i cap a l’altre; intentar arribar amb la llengua fins la punta del nas i després fins la barbeta...

- Per que fa a l’alimentació:

  • Procurar donar aliments que suposin un poc d’esforç de mastegar (evitar triturar el menjar, panets tous...)
  • Evitar el xumet: afecta la dentició, la respiració, el baveig...
  • Per agafar el menjar de la cullera, l’infant ha de fer treballar els llavis, deixar que ho faci sol, no facilitant l’acció fent-li caure el menjar dins la boca.
  • Per mastegar i engolir ho ha de fer amb la boca habitualment tancada (la llengua NO hauria de fer força i sortir cap endavant).


Teniu en compte sobretot que l’infant ha de gaudir fent aquestes activitats!