La dcada dels 50 va ser una poca en que, a Cornell, va haver-hi una gran allau de famlies que, provenint en gran part de zones agrries de l'estat espanyol, arribaven desitjoses d'integrar-se al treball de les indstries de la zona, cosa que comportava un elevat dficit de places escolars, ja que Cornell noms contava amb 700 places.

edifici2

A l'any 1958, es va comenar a construir el petit edifici adjunt, on el 1r de maig de 1960, a quatre aules, es va comenar a impartir Ensenyament Primari i de Prvuls, i per les nits, classes nocturnes per noies.

El 27 d'octubre de 1960 s'obt l'autoritzaci provisional pel funcionament del centre, i la definitiva, el 1er de mar del 1962. Per aquella poca tamb s'inaugura el menjador escolar per tal d'atendre a aquells nens que tenen pares i mares treballant fora de casa.

En el curs 1966-67, es constitueix l'Associaci Catlica de Pares de Famlia, adscrita a la Federaci de Barcelona, i poc temps abans, la d'Antigues Alumnes.

Com l'inters cultural de l'entorn anava creixent, i abundaven les sollicituds per a cursar Batxillerat en el collegi, s'implanten els estudis del mencionat nivell. Rebent el centre, el 12 de mar de 1970, el grau de Reconegut Elemental, i el 4 de juliol de 1974, el de Reconegut Superior.

Sobt la Classificaci Definitiva per a E.G.B el 20 de maig de 1974, i igualment per a Pre-escolar, el 31 de maig de 1974. El 15 de setembre de 1973, el collegi obt resposta a la seva sollicitud de Subvenci estatal per a la E.G.B., concedint-li al cent per cent. A l'efectuar-se la reforma del Batxillerat, es rescindeix el seu ensenyament en aquest collegi.

L'esport, des dels primers temps, ha ocupat un lloc destacat en el collegi. Es va comenar amb handbol, per a seguir desprs amb el bsquet, i en els ltims anys amb el futbol, encara que l'esport amb ms tradici dintre de l'escola segueix sent el bsquet.

Al curs 95-96 comenvem una nova etapa educativa a lescola amb un nou edifici per als alumnes dESO.

Dintre de l'mbit hum-cristi, el collegi transmet els principis de la Religi Catlica i a ms ofereix la possibilitat que l'alumnat arribi a realitzar una experincia personal de fe i en el seu moment, pugui fer una opci, s a dir, arribar a plantejar-se la prpia existncia segons els valors de l'Evangeli. Aix mateix, l'escola collabora en el procs que ha de conduir a Catalunya a recobrar la seva identitat, mitjanant l'aprenentatge i l's de la llengua catalana i la celebraci de les seves festes i tradicions.

I per ltim dir que des de sempre, l'escola ha procurat que la comunitat educativa sigui una realitat viva, potenciant la participaci i collaboraci de cadascun dels estaments, per a una millor realitzaci del Projecte Educatiu.


AL SAMC : VIVIM PER ESTIMAR !