Vinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo SliderVinaora Nivo Slider

Deixem les pedres al camí

Als pares no ens agrada veure patir els fills. És lícit i natural que desitgem el seu benestar i que procurem afavorir-lo. Tan sols uns pares amb algun trastorn o mancança greu podrien alegrar-se del patiment dels seus fills i fins i tot provocar-lo. Però desitjar la felicitat dels fills no significa fer-los les coses fàcils ni amagar-los la cara amarga de la vida. Si volem que siguin capaços d’encarar dificultats i situacions adverses, i que en surtin ben parats i enfortits, han de poder experimentar-ne des de petits. No cal que els en posem d’addicionals, però tampoc els hem d’estalviar les dificultats que es presentin.

Sorprèn que actualment faci falta organitzar tallers i activitats perquè les criatures experimentin la frustració, quan hauria de ser un aprenentatge inherent a la vida mateixa. És absurd, a part d’il·lús pretendre resguardar els infants en una mena de bombolla. Tard o d’hora, l’adversitat trucarà igualment a la seva porta i l’únic que haurem aconseguit mirant d’evitar-la i de postergar el patiment és fer-los fràgils o ineptes per afrontar-la.

Les ensopegades i les tristors són necessàries, a més a més d’inevitables. Hi ha coses que només s’aprenen caient i hi ha caigudes que suposen impagables lliçons d’humanitat, de fortalesa, d’humilitat i de maduresa. Només si deixem que els nostres fills s’entrebanquin i caiguin, podran desenvolupar habilitats per aixecar-se. Només si permetem que experimentin dolor, frustració, impotència, irritació i altres emocions difícils, aprendran a transitar-les sense caure en un pou i a mitigar-les i superar-les sense haver de recórrer al consum d’ansiolítics o a altres tipus d’addiccions.

Sembla mentida que sent tan obvi, estiguin tan en voga els anomenats “pares helicòpters”, que sobrevolen constantment els fills per controlar cada pas que fan i evitar qualsevol risc, i els “pares llevaneus”, que van per davant dels fills aplanant-los el camí i enretirant qualsevol obstacle. Un gran error si tenim en compte que la sobreprotecció és una forma d’estimació que perjudica a les criatures, ja que les deixa indefenses davant la vida i el futur. Qui no s’ha donat mai una patacada és difícil que es converteixi en una persona emocionalment competent.

L’amor que fa bé i que ajuda a créixer és el que pot suportar el patiment de veure patir els fills, encara que a vegades se’ns trenqui el cor, perquè sap que de les pedres del camí se’n poden extreure perles i de les relliscades nous passos de maduresa.

Eva Bach Cobacho (pedagoga i escriptora)

 

 

 

  • Facebook: claretcornella.samc
  • Flickr: claretcornella
  • Twitter: Claret_Cornella
  • YouTube: ClaretCornella

CONTACTE

contacte

Alexia

LEMA DEL CURS

LEMA